Pàgina:Poesies gallègues (1917).djvu/12

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Allà à les tardes ombroses.
Allà à les tardes obscures,
Les rialles son menys xamoses
Mes negres les desventures;
Que no hi ha tarda tranquila
Pel qui la pau no té al pit,
Y mes prompte s'aniquila
Quan mes espera la nit.


Jo prou sé aquestos secrets
Que's posan á les entranyes.
Que sempre estàn inquiets.
Prenent mil formes estranyes:
Jo conèch eixos torments
Que consumen y devoran,
Que fan gemegar los vents
Y que mossègan quan ploran,
Y si ara somrïent canto,
Y canto ab un tò festiu,
Més llàgrimes he plorat
Que aygua no ha portat cap riu:
Fa pochs dies he passat
Fondes pénes y pesars,
Y ha plorat gotes tan frédes
Com les aygues de los mars.


Ara rich y estich content,
Canto pel mont del plà,
Mirant d'allà ahont vé lo vent
Quan vaig a tancà'l bestià'.
Ara que tot me somriu
Dòrmo à vòra de les fònts,
Dòrmo à vòra de los rius,
Dòrmo en lo bell cim dels monts.

———————— 5 ————————

 Marxí un diumenge
 Cap allá al tart,
 Quan ja está'l sòl
 Pera amagar-s.
 Ab uns blanchs nùvols,
 Ombra dels sants,
 Ab papellones
 Que van volant,
 Ab gran burgit
 Süau y baix;
 Errants celatges
 Atravessant,
 Còssos estranys
 Qu'escampan raigs,
 Que son tresòrs
 D'òr y diamants.
 Vaig passar monts
 Y també valls,
 Passí planuries
 Ab erms sorrals,
 Vaig passar rius
 Y també mars,
 A pèu aixut
 Y sens cansam.
 Vingué la nit.
 Nit molt brillant,
 Ab una lluna
 D'hermosos raigs.
 Vaig anà ab ella
 Sempre endevant,
 Ab los estèls
 Pera guiar'm,
 Que tan sòls ells
 Portan á cap;
 Después l'aurora
 Ab son semblant,
 Cobért de roses
 M'il·luminà;
 Llavors vegi,
 Entre'l brancam,
 Dels olms y pins
 A blanquejar
 Una caseta
 Ab colomar,
 D'hont surten y entran
 Colomèts blanchs;
 En ella s'ouhen
 Melosos cants