Pàgina:Poesies gallègues (1917).djvu/7

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

noblement li coronen el front, acusen en el traductor a un germà dels que saludaren el nostre Renaixement.
 Aquesta advertencia m'excusa de parlar sobre certes característiques ortogràfiques, estètiques i fins ideològiques que per força han de sorprendre an els lectors del present volum; mes a mes si aquests s'han familiaritzat amb les moderníssimes normes literàries.
 Respecte a la fidelitat de la versió, crec que no fou escrit pas per a en Martí i Trenchs aquell incisiu, sagnant «traditore» de la coneguda sentencia italiana. Plaume consignar que el traductor ha volgut fer obra patriòtica a l'escampar entre el nostre poble la inspiració de la gran poetessa gallega que tan simpàtica ha estat sempre als cors catalans, vers amadors de tot lo que aflaira a regió, puix ens recorda a la mare Catalunya.