Pàgina:Poetes valencians contemporanis (1908).djvu/12

corrent entre pomells de lliris blaus;
sorolla dolçament la mar veína;
mouen els arbres ventijols suaus;
i si l fillet dormit a la mamella
mira l'esposa, i calla, ou a lo lluny
llarga cançó de l'home, que la rella
 enfonsa ab valent puny.

Barraca valenciana! Santa i noble
escola del treball! Modest breçol
del que nos dóna l pa, laboriós poble
curtit pel vent i bronzejat pel sol!
Més que ls palaus de jaspis i de marbres,
més que los arcs triomfals i els coliseus,
tu, pobre niu perdut en mig dels arbres,
 valdras sempre als ulls meus.

En tu nasqué l'hermosa campesina
que tot el món contempla embelesat,
llauradora ab aspecte de regina,
plena ensems de modestia i majestat;
la d'ajustat gipó i airoses faldes;
la que l foc de l'Arabia du en els ulls;
la que clava ab agulles d'esmeragdes
 els negres cabells rulls.

La que la roja fraura, al rompre l dia,
cull una a una, i en brillant pomell,
que la mateixa Flora envejaria,
junta l gesmil, la rosa i el clavell;
la que desfulla la frondosa branca
aliment de l'insecte filador;