Aquesta pàgina ha estat validada.
6
felip jacinto sala
Si, donchs, consemblants prendas tenim y privilegis,
per Deu á un fí tant noble donats á grat sient,
camplím missió tan santa. Ensemps, germana meva,
treballarèm desd' ara en la obra del Etern.—
Després d'aquell encontre las flors que 'ls escoltáren
ab més plaher los obren son cálzer olorós;
després d' aquell encontre, nuats ab tendres llassos,
Abellas y Poetas son com bessons de cor.
LAS DOS COPAS
—¿No son d' igual cristall eixas dos copas?—
me preguntá ma filla;
—¿per què, donchs, al polsarlas la una calla,
y la altra tan fort xiscla?
—Aquella es plena arran, y aquesta es buyda;
vet'aquí tot l' enigma.
Y las testas humanas ¡còm s' hi semblan!
—¿També son cristallinas?
Nó, filla meva, nó; mes fan com ellas:
com més buydas, més xisclan.—
