vulgar i casolana, en tant que fos fidel, a deixar l'idea de l'original o confosa o trencada. L'endecassylab lliure ns ha semblat més acomodat al vers jambic en que la major part de les tragedies d'Æschyl estan escrites. A la sortida i entrada dels personatges hem dividit en escenes[1] la tragedia, no ab pretencions de refondre i esmenar res (que Déu nos en guard), sinó pera ajudar al llegidor a la mellor intel·ligencia del desenrotllament de l'acció dramatica.
Per confirmar lo que tenim dit en llaor de la concisa expressió de la llengua catalana, ens plau afirmar que més de la meitat de nostres endecassylabs se corresponen, un per un, aun jambic del original. Nostra llengua, tant concisa i grafica, molt ens hi ha ajudat, ab la llarga llista d'idiotismes ab que compta. Però no hem abusat de la concisió en termes de consentir que l text grec no fos fidelment interpretat. Harmonia, elegancia i hiperbaton, molt sovint han sigut sacrificats (ab recança, però ab decisió) a la fidelitat més rigorosa. Ab tot i això, pensi l llegidor que Æschyl no és pas un poeta que l puguin entendre ls que facilment badallen. Convé sovint posar-se la mà al front pera entendre-l i no descoratjar-se si al primer colp ens sembla obscur en excés. Aixís ho pensa l'eminent professor del lyceu de Coburg, el gran comentarista Ahrens, ab qui ns plau repetir: Bona mercè serà pels tre-
- ↑ L'autor de la Promethèide, Sar Peladan, ja ho féu l'any passat sense cap escrupol.
