balls nostres, conseguir que sia més llegit el poeta més sublim que tota l'antiguitat té més digne de que ho sia.
VI
Hem consultat i tingut a la vista pera nostre treball l'edició d'Æschyl:
AYTOΥ ΑΙΣΧΥΛΟΥ ΤΡΑΓΩΔΙΑΙ. — Glasguae in aedibus academicis. Ex Roberto Foule MDCCXLVI.
Coneixem la de Stanley de 1663, la de Corneli de Pau de 1745, la de M. Schütz de 1782 (en 3 vol. in 8.°), la de Brunck de 1779, la de Franc de Pompignan de 1770, la de Theil de 1794 i la de Didot de 1877. Hem fullejat els escholis i comentaris de Stanley, Robortel, Turnébe, Henric Stefano, La Harpe, Müller, Dindorf, Ahrens i Welcker.
Nostra versió és la primera catalana i en vers que s publica a Espanya. L'art i l'amor de la patria ns han mogut i encoratjat. Ab els goigs que eixes dues devocions proporcionen, ja ns donem per ben pagats de nostra tasca.
VII
Prou fóra ocasió d'acabar ara dient quatre mots suggerits pel detingut estudi que tot traduint hem hagut de fer del Prometheu encadenat, la primera tragedia d'Æschyl que la Bibliotheca de «L'Avenç» dóna a llum. Però
