Pàgina:Prometheu Encadenat (1898).djvu/40

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




ESCENA III





Prometheu i el chor de Nymphes

PROMETHEU

 Remor sonora
i aroma suau els meus sentits ubriaga.
És diví o és mortal? Qui és que puja
fins aquest cim a veure mes desditxes?
Mireu-me a mi, sóc déu, déu de miseries,
lligat per sê enemic del excels Jove
i als demés déus odiós, per una culpa:
per haver estimat, ai! massa als homes.
I que és eixa remor com batre d'ales
que l'aire açoten blanes i lleugeres?
Tinc por de tot quant vinga i se m'acosta.

CHOR DE NYMPHES

No tinguis por de res: som gent amiga!
Rivals del aire, totes acudírem
després d'havê aplacat al nostre pare,
el ferotge Occeà, que no volia