que a ton socors vinguessim. I lleugeres
les aures nos han dut. De malls i ferro
remors sentirem desde l fons dels antres,
i, no gosant venir, ta gran desgracia
pogué molt més que la vergonya nostra,
i al fi hem vingut descalces en les ales
del carro volador del vent suavissim.
Oh niçaga de Thetis la fecunda,
que, nascuda per l'ample de les platges,
voleies sobre l'ona remorosa!
Contempleu-me aquí dalt d'eix precipici
engrillonat i immovil, fent la vetlla
menys envejable!
Ja ho veiem! Horrible
nuvolada de plors als ulls s'aboca
al veure lo teu cos viu consumint-se
entre mig de tristissima agonia.
Mana al Olymp gent nova, que governa
ab noves lleis, i Jove, injust, usurpa
de terra i cels, sense raó, l'imperi.
Lo que abans fou sagrat, ara s trepitja.
Tant-de-bo sota terra o en els antres
del infern, que tants morts, ai! solen rebre,
o a les goles del Tartar ab cadenes
indisolubles, ell volgués gitar-me,
