Pàgina:Prometheu Encadenat (1898).djvu/41

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que a ton socors vinguessim. I lleugeres
les aures nos han dut. De malls i ferro
remors sentirem desde l fons dels antres,
i, no gosant venir, ta gran desgracia
pogué molt més que la vergonya nostra,
i al fi hem vingut descalces en les ales
del carro volador del vent suavissim.

PROMETHEU

Oh niçaga de Thetis la fecunda,
que, nascuda per l'ample de les platges,
voleies sobre l'ona remorosa!
Contempleu-me aquí dalt d'eix precipici
engrillonat i immovil, fent la vetlla
menys envejable!

CHOR DE NYMPHES

 Ja ho veiem! Horrible
nuvolada de plors als ulls s'aboca
al veure lo teu cos viu consumint-se
entre mig de tristissima agonia.
Mana al Olymp gent nova, que governa
ab noves lleis, i Jove, injust, usurpa
de terra i cels, sense raó, l'imperi.
Lo que abans fou sagrat, ara s trepitja.

PROMETHEU

Tant-de-bo sota terra o en els antres
del infern, que tants morts, ai! solen rebre,
o a les goles del Tartar ab cadenes
indisolubles, ell volgués gitar-me,