Pàgina:Prometheu Encadenat (1898).djvu/42

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


on no m vegessin ni los déus ni ls homes,
ni ningú s'alegrés ab mes desditxes!
Ara dels vents sóc misera joguina
i ab mon sofrir mos enemics s'alegren!

CHOR DE NYMPHES

Quin déu hi pot haver tant dur d'entranyes
que s gaudeixi ab tos plors? Qui, si no és Jove,
ab tu no s plany de ta dissort amarga?
Jove és crudel, i ab cor altiu, ple d'ira,
pretén domar la celestial niçaga.
I no torna endarrera fins que logra
o assaciar son cor ab malifetes,
o ab sa puixança dominar als altres.

PROMETHEU

Encara que lligat ab aquests ferros
me veig per força, ja vindrà algun dia
en que al senyor dels déus li faran falta
els meus consells pera saber qui l sceptre
i ls honors li pendrà. Més que no s pensi
que ab meloses paraules ni ab encisos
m'ha d'enganyar, ni ab amenaces fortes
m'ha d'ablanir; que jo ni una paraula
li tinc de dir, fins tant que m vulgui treure
els cruels grillons, i per l'afront que m mata
passi penes tant tristes com les meves.

CHOR DE NYMPHES

Crec que ets massa atrevit, i en mig d'aquestes
calamitats, massa alt veig que enraones.