Pàgina:Prometheu Encadenat (1898).djvu/47

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


en braços de la pena o la desditxa.
Vaig pecar convençut, i, així ho declaro,
per ajudar als homes sols pateixo.
No m creia pas per ço sofrir tant crua
i amarga pena, ni en aquesta roca
que mes carns d'aital sort se maseguessin.
No ploreu per mos mals, al món torneu's-en
i conegueu la sort que a mi m'espera
pera saber lo fi de ma tortura.
Ajudeu-me, ajudeu-me, vos demano,
que una dissort una altra sempre n crida.

CHOR DE NYMPHES

Ho demanes a aquelles que ho desitgen,
oh Prometheu! fugint d'aquí lleugeres
i l'ether travessant d'aucells morada;
a l'aspra terra baixa ja m'entorno
a saber quina sort a tu t'espera.

 (Entra l'Occeà.)