Pàgina:Prometheu Encadenat (1898).djvu/54

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




ESCENA V





Prometheu i chor de Nymphes

CHOR DE NYMPHES

Te planyo, Prometheu, per ta fortuna:
el plor mulla mes galtes a fonts vives,
que Jove ab els mals teus calamitosos
més rigorosa mostra sa soperbia
de lo que ls déus primers mai la mostraren.
Ploren ja los teus mals totes les terres,
ta dignitat i ton preclar llinatge
també ls plora tot-hom, i aquells que viuen
aprop de l'Asia, ab greus gemecs se dolen
de ta dissort i ta punyent miseria.
Els habitants de Colquida, les verges
amazones, valentes en la lluita,
l'estol de Scythes i els guerrers d'Arabia,
els d'enllà la Meotica llacuna,
i els bregadors que en un castell de roques.
prop del Caucas les llances ja brandejen;
tots ploren ja per tu. No més un altre
vegí com tu, infeliç, i aqueix fou Atles.