Pàgina:Prometheu Encadenat (1898).djvu/57

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


fins que jo les mixtures els mostrava
pera lluitar ab tots els mals que ls vénen.
Després, diverses lleis jo decretava
per l'art d'endevinar coses futures;
vaig dicernî l que volen dir los somnis
i la v'ritat que enclouen. Les paraules
mysterioses o estranyes dels mateixos
ab sentit practic prompte ls aclaria.
Vaig definî l volar de les aucelles
d'ungles corbades, les que són de mena
per portar bona o mala sort, com viuen,
com s'aparellen i com s'han de peixer.
Jo mostrava l color de les entranyes
d'aquelles aus que ls déus miren propicis.
La fel, la melça i l greix que l'entremena
cobreix per tot arreu, com deu cremar-se
pel llarg del llom, pera portar fortuna.
Fins les senyals del foc, abans dubtoses,
vaig revelar també, i a més d'aquestes
ensenyances tant utils, descobria,
dessota terra, l'or, l'argent i el bronzo
i el ferro ensemps, pera ajudar als homes.
Qui hi hagué abans que jo que fes aquestos
descobriments al món? Ningú: mentida
dirà qui aquest honor vulla usurpar-me.
En un mot ho dic tot: els mortals tenen
totes les arts de Prometheu rebudes.

CHOR DE NYMPHES

Més no vulgues per ço ajudar als homes
més de lo que convé, de tu recorda-t:
vindrà aquell dia, Prometheu, no ho dubtis,
en que lliure t veuras, més gran que Jove.