Jo memoria ls donguí, mare del geni[1];
jo vaig junyî ls parells al jou i arada
perquè ab llur cos potent fossin per l'home
ajuda en el treball, i enfront dels carros
posí l cavall lleuger que l fre rosega
i que l ric potentat rumbeja altivol.
No més que jo vaig inventar les veles
que volen per la mar i són les ales
del mariner ditxós. I ab tantes manyes
que per profit dels homes jo vaig treure,
no n trobo cap per deslliurar-me, miser,
de la dissort terrible que ara m volta!
Calamitat odiosa tu sofreixes
i el teu cervell ja mig perdut vacila,
com un metge ignorant que s desespera
malalt al veure-s, i no sap les herbes
que l'hagin de curar.
Si vols, escolta
tot lo demés, i admiraras encara
quines arts tant precioses i tant utils
vaig inventar. Fou d'elles la primera
els remeis pera ls mals, puix no hi havia,
al caure algú malalt, cap menjâ i beure
ni cap ungüent[2] que estimulés les forces
i mancats de remeis se decandien,
