Pàgina:Prometheu Encadenat (1898).djvu/66

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ja que t'espera l més sublim connubi?
Jove, d'amors ferit, per tu s'abrasa,
i vol gaudir ab tu; no li menyspreis
son tàlem divinal, i al fons de Lerna
vés-ten ab ell a un prat de flors i herbatge
on els desigs de Jove complerts sien.
Totes les nits això mateix somniava,
trista de mi! fins que una nit al pare
vaig contar les visions d'aquestos somnis.
Ell va enviar missatges a Dodona
i de Pithia també al famós oracle,
per preguntar als déus lo que volien
i què ns calia fer pera complaure-ls.
Els missatgers tornaren, cap resposta
portaren ben igual: era velada
la voluntat dels déus, i sols el dubte
varem treure en clar dels vaticinis.
Després parlà més clar el diví oracle:
manà a mon pare que m tragués de casa
i també de ma patria, i errant, sola,
de cap de cap del món anés perduda;
i si no ho fes així, que un llamp cauria
baixat del cel per mans del mateix Jove,
que perdria d'un colp l'humà llinatge.
I el meu pare, ab aquestes profecies,
per força convençut, també per força
a mi m va treure de ma llar volguda.
Així Jove ho volgué: és déu i mana.
Mon rostre i pensaments sem transformaren,
m'eixiren banyes, com pots veure, i sempre
agullonada per la fibladura
d'un tàbec verinós; saltant, mig folla,
aní fins a les ribes de Cenchrea
i als colls de Lerna. Allí un bover morava