on s'aixeca l'escull de Salmydessia
vora la mar, gran enemic dels nàuxers,
i madrastra de naus. Les Amazones
el camí t mostraran de bona gana,
i l'ithsme de les boques de Cimmeria
passaras endavant, deixant-lo enrera,
i ab coratge t convé arribâ a la gola
de la llacuna immensa de Meotis.
Tots els mortals recordaran un dia
el teu pas per allí, i el nom del Bosfor
tu l donaras a aquelles mars. La terra
d'Europa abandonant, vés-ten al Asia[1].
Després d'això, el pare dels déus ha d'esser
tant crudel com abans? És déu i estima
a Io, que és mortal: per ço la porta
errant pel món sense pietat ni entranyes.
Ai, filla! has assolit amant terrible,
ja que tots aquests mals de tes miseries
no n són encara ni l començ ni exordi.
Ai, lasseta de mi!
Plora i sospira.
Més ploraras quan el demés coneguis!
Que vols contar-li més dissorts encara?
- ↑ Aquest vers: Λιποῦσα δ᾿ Εὐρώπης πέδον—ἤπειρον ἥξεις ᾿Ασιάδ᾽... creiem que és el primer testimoni
