Aquesta pàgina ha estat revisada.
ESCENA VII
Prometheu i Chor de Nymphes
Molt savi fou, i d'un gran geni, l'home
que ab el cor i la llengua predicava
l'igualtat de llinatge dels connubis,
i que l que s guanya l pa captant almoina
no deu cercar jamai ni grans riqueses,
ni emparentar ab orgullós llinatge.
No vulgueu mai, oh.....[1] Parques,
que m pugui veure de cap déu esposa,
perquè m fa por la sort de tota verge,
a lo contemplant vagant perduda
per les ires de Juno sobirana.
Com les noces iguals cap pena porten,
jo no tindré cap por; perquè la vista
del déu amor, el més potent que regna,
- ↑ Altra llacuna que enclouria un adjectiu de les Parques. En les edicions de Glascow i Coburg també hi és.
