Pàgina:Prometheu Encadenat (1898).djvu/79

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


no m'ull-pendrà jamai. És una lluita,
aquesta, en que molts perden i no guanyen
no més aquells que volen. Què m'espera?
Jo no ho sé pas; si m'hi trobés, jo dubto
de Jove de les mans com fugiria.

PROMETHEU

Ja minvarà de Jove la soperbia,
encara que és molt gran i certes noces
celebrarà que un jorn li faran perdre
el reialme i el soli, i la vilesa
que va cometre un temps contra Saturne,
son pare i protector, robant-li l sceptre,
tothom coneixerà. Ningú pot dir-li
per quins camins podrà fugir d'aquesta
calamitat, no més que jo, que guardo
el com i què d'aquest secret. S'assegui
ara tranquil tot agitant altivol
feixos de llamps en sa orgullosa destra,
que prou caurà aviat; i la vergonya
sense remei l'haurà de veure caure!
És com un bregador que empaita un monstre
molt difícil de vencer, perquè s'arma
d'un llamp més viu que ab més esclat retrona,
i l vol domar ab un trident séns puntes.
Per ço Jove esclafat ha de coneixer
sa follia i apendre, anc que li cogui,
que de regnâ a servî, hi ha gran distancia.

CHOR DE NYMPHES

Veig que dius contra Jove masses coses.