Pàgina:Pronostich catala historic, geografic, astronomic, instructiu y religios per lo any 1847.djvu/5

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


BREU DESCRIPCIÓ HISTÓRICA DE ESPANYA.


 Se nomenaba avans la España, à la que estaba unida Portugal, Iberia y Hesperia; aqueix ultim nom que significa pais occidental ó de ponent li donaren los Grechs, per causa de sa situació; y lo de Iberia per rahò del riu Ibero vuy dia Ebro, ó tal volta per la paraula caldaica Aiberin que significa estrem ó fi, puig que los antics miraban eixa regio de terra com lo fi del mont.
 España está separada de la fransa, per los pirineus al gregal; y termina ab lo mediterraneo per llevant y mitxdia, ab Portugal per per ponent, y ab lo occeano per Mestral. Està situada entres los 5 graus y 45 minuts ponent y 6 graus y 59 minuts llevant longitud del meridiano de Madrid: sa latitud entre los 36 y 43 grau y 46 minuts tramontana; sa llargaria de tramontana á mitxdia es de 150 lleguas des lo cap de Peñas en asturias fins à la punta de Tarifa en lo estret de Gibraltar y de llevant à ponent doscentas lleguas desde lo cap de Creus en Cataluña fins al de finisterra en Galicia.
 Pocas nacions y ha que oferescan un conjunt de preciositats iguals com la España, lo pais generalment parlant es molt saludable y delicios, un poc fret en vers tramontana, pero bastant templat cap al llevant y mitch dia, puig y ha puestos que apenas sentan la ivern. Lo terreno es molt fértil en los tres regnes, vegetal, mineral y animal, abunda en tota clase de grans, vins, olis, fruits, pastos, herba medicinals, flos, bestiá, llanas y sedas. Te minas de or, plata, argentviu, estany, plom, coura, ferro, carbo de pedra; pedreras, de marmols, de alabastros y de jaspis; y també aiguas minerals de tota especie.
 Vingueren à Espanya com à comerciants los Cartaginesos envers lo any 480 antes de Cristo, y en lo temps del General Amilcar se feren dueños de ella aixo al cap de 230 anys. Los durà als Cartaginesos mol poct eix imperi puig ab las armas se lo prengueren los romans los cuals dominaren eixa terra per espai de 660 anys. Eixos senyors del mont la partiren en esterior y ulterior; y despres ne feren tres parts, nomenantlas Lusitania, Betica y Terraconense. No deixa de tenir algunas variaciones eixa divisió en lo temps dels ultims Emperadors. Al principi del sicle quint los Suevos, Alanos, Vandolos y Godos, se apoderaren de eixa part del imperi roma, partinse entre si la peninsula que per fi fou dominada per los godos.
 Pasats trescents anys lo ultim Rey Godo D. Rodrigo perdé la vida y lo trono en mans dels Arabes Serracens ó Moros, que irritat feu venir de Africa D. Julia conde de Tanger ab pretest de un agravi que digué haber rebut de D. Rodrigo. La fa-