Pàgina:Pronostich catala historic, geografic, astronomic, instructiu y religios per lo any 1847.djvu/6

mosa batalla de Guadalete ocurraguda en lo any 741, obrí la porta de Espanya á aqueixos barbaros, que en tot ó en part la dominaren mes de 700 anys. Los nomenaba lo vulgo moros per haber vingut de mauritania, nom que donaren los antics á una part de la Africa.
 Mentres tant los Españols que se pugueren lliurar de tan infame esclavitud; refugiarense á las montañas de Asturias, elegiren per son Rey à D. Pelayo, princep de sang goda, lo cual comensá à contenir la embestida de sos conquistador, y à fortificar son nou y petit regne: los que lo succeiren, sens interrupciò estengueren poc à poc son domini fins que se feren formidables à los moros. Per consecuencia de aquellas conquistas la España Cristiana estigué molt temps distribuida en distins regnes à saber lo de Lleo, Castilla, Navarra y Aragó. Mes per fi vingué à parar en una sola monarquia envers lo any de 1476, per lo matrimoni de Fernando II Rey de Aragò ab Doña Isabel povilla de los reynes de Castilla y Lleó. Lo ùltim regne de los moros, que era el de Granada, fou conquistad en lo any de 1492, per dit rey Fernando, sent alguns anys despues enviats à africa los moros que habian quedat.
 Deslliurada ya la España dels Serracens, Felip Archiduc de Austria, fill del Emperador Maximilia habentse casat ab Joana filla de Fernando é Isabel, fou dueño de eixa gran monarquia: la cual arribà en lo mes alt grau de gloria, baix lo gobérn de son fill Carlos V. (y I. de España,) aqui succei Felip II. que era dueño del regne de Napols, Sicilia, Cerdeña, y del ducat de Milan en Italia, del franco condat en Fransa; de diset provincias en los paisos baixos nomenadas provincias unidas, de las islas Filipinas de Asia, y de moltas parts de américa comensada á conquistar per Cortés en lo temps de dit Fernando; podense dir lo sol entre tots los reis de la terra, que lo sol ja may se ponia en son imperi; y cuant en 1580, perdé las provincias unidas, recompensà aqueixa perdua ab la posesió de Portugal que conservaren sos succesors fins lo any de 1644. En lo any 1700 Carlos II. ultim rey de aqueixa dinastia no tenin succesio, nombra en son testament per hereu de los estats Españols; à Felip duch de Anjou y net de Luís XIV. de Fransa y de la infanta Maria Teresa, Germana del rey Carlos II. Lo nou hereu prengué lo nom de Felip V. pues Carlos archiduch de Austria, pretenia eix regne per ser descendent de Fernando y altres rahons; y eix fou lo fatal origen de la guerra de España: nomenada de succesio, que durà desde lo any 1700 fins als tractats de pau de Utrec y Baden en 1713 y 14 per los cuals quedà la corona de españa à favor de Felip V.