Vés al contingut

Pàgina:Qui s'espera desespera (1866).djvu/3

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.


QUI S' ESPERA 'S DESESPERA.


————



Un quarto ben moblat. Porta d' entrada á la esquerra.—Escalfa-panxas ab rellotge de sobre mesa á la dreta.—Un confident davant del escalfa-panxas.—Betllador al mig. Escriptori á l'esquerra.—Sillons, cadiras.—Dos candeleros sobre l'escalfa-panxas.—Una finestra.



ESCENA ÚNICA.


Un senyor.



Entra ab un llum á la má; se tréu lo sombrero y 'ls guants, posa 'l cigarro que está fumant damunt lo marbre de la xemeneya y encén los dos candeleros.

Un home abans de tot déu procurar per ell, pèl seu bon nom, per lo que está per venir... Ella vindrá á las nou... Ja sé 'l que tinch de fer... (Lo rellotge toca las nou.) Nou horas!... Está per arribar... Aixis tindrè que esperarla menos temps!... Acabo de tenir una sentada ab amichs que 'm volen be... amichs á ab 'ls qui tinch prou franquesa per pagarlos un dinar com lo que 'ls hi he pagat avuy... y tots, tots ells m'han dit que feya molt be de fer lo que estich resolt á fer... Ja tenia rahó l'Enrich quan me deya «ta cadena de flors es una cadena de ferro, tonto!... tu t'estás perdent!... Tu llensas á perdre ta posició... ¿ahont anirás á parar?»... Son uns guapos xicots tots ells!... (conta los diners que du á la butxaca y 'ls posa sobre la xemeneya.) He gastat 10 durots, es cert, mes la resolució que he prés be val mes...¿Y 'l dinar? Bona sopa, bons talls de llus, á mí, m'