agrada mòlt 'l llus... Y aixó que diuhen que es un peix comú, que per tot se'n troban de llussos? (mirant al pùblich.—Arregla 'l foch ab los molls y després tot entretenintshi s'allunya de la xemeneya) Sí, sí,... es precis... no puch deixar de ferho... Dech romprehi de una vegada... (se passeja y 's detura de cop.) Ja fa molt temps que dura, ja fa mes de tres mesos que la conech!... Aném á veure ¿que 'n trech? Res. (ab mes vivesa.) Menos que res! (Pausa.) Las nou y cinch... no pot trigar... Veyam, ¿com li diré? (Se passeja y 's torna á deturar) Aixis com si no fos res!... Sense por! Y ara, ¿perqué tinch de posarme fret al pensarhi? A fora, á fora tot escrupul... Ja está dit... Ella trucará... jo aniré á obrirla. (Va cap á la porta y fa com qui l'obra.) Ah! ja está aquí? Deu la guart,... sentis y escoltim... no posi mala cara... no's tregui 'ls guants... si se 'ls tindrá de tornar á posar tot seguit (ab gran serietat y parlant ab un silló) De veras, ja fa temps que jo l'estimo molt, molt; mes... aquest mes conech que á vostè no li agrada... no cride, no plori... menos li agradará la cua... mes aixó no pot seguir... no's desesperi... aixó tè de acabar... vosté tè bonas qualitats... li estimo tot lo qu' ha fet per mí... mes... jo tinch un pare y una familia y aixó vosté mateixa pot comprendre que 'm posa en lo cas de ser judiciós y esmenarme... perque quan un tè un pare... y... res... vamos... es precís... tenim de separarnos... Huy! huy! huy! fora crits, fora aspavientos... no estich per comedia, prou que s'n fan al teatre... És en vá! No s'alteri... no 'ns digam may mes tu... separémnos y bona nit... ja se sab... tots los amors tenen sas espinas, la nostra es molt puntxeguda y 't traspassa 'l cor, tambè me 'l traspasa á mí... vamos no me enterneixis... Anémsem... Adèu... Adèu! (Fa com si agafès algú per la má y l' acompanya fins á la porta.) Ara donémnos una apretada de mans, d'amich... Vamos, ánimo y fora! (fa com qui estrenyés la má d'algú) Sí... sí... te tornarè 'ls cabells y las cartas y tot lo que vulgas... vamos, adèu, adèu!... (Obra la porta y la torna á tancar com si haguès despedit á algú, desprès abansa y 's creuha de brassos ab aire satisfet.) Ja está tot acabat... (Mirant lo rellotge.) Un quart de déu y ella no 's véu... (Taral-lejant s'assenta al costat del escriptori.) Un quart de déu y la senyora encara no 's véu, y la senyora encara no 's veu...(Enrahonat.) Era necessari pendre un partit. Cada dia 's feya mes pesada... tot lo dia la tenia sobre... (Fingint la veu.) «Tu no ets tan bon xicot com abans?... Sigas mes amable... Quina cara que posas!» (Natural.) Vamos, es pesat, es cremador no poder fer la cara que un li dona la gana de fer, lo no poderse cremar quan troba gust en cremarse... (S' aixeca.) Demá ja seré llivre...
