Casi m' ho estimo mes... (Se troba davant de l'escalfa-panxas y despenja un retrato.) Lo seu retrato... (Parlant ab lo retrato.) Hum!.. Encara que 'm miris ab aquests ulls tan grossos y bonichs... encara que 'm fassas la mitja rialleta ab esta boca tan petita... si es petita... y bè y ¿qué? tota dona que no la tè gran la tè petita, aixó res tè d' estrany... perçó totas las tevas gracias no 'm dihuen pas perque no has vingut á la cita á la hora convinguda... (Cambiant de tó.) Me sembla que avuy vosté haurá anat á dinar á fora... no? Mirim de fit á fit... vamos, parli, disculpis, espliquis... ¿Calla? Aixó vol dir que ja está cansada de mí; aixó es lo mateix que voler rompre... y vosté vol rompre ab mi que l'ha estimada tant, que li he fet tants regalos, entre altres aquest brassalet que du, per cert que encara no l' he pagat... Ah! (Mira al rellotge.) y no vindrá. (Al retrato ab rabia.) Dona sense cor! monstre! estátua! mar glacial!... Y ara d' hont ve, d' hont ve, parli?... Diguimho? No m'ho vol dir?... Sino 'm detinguès!... (Se tira cap al escriptori com si volgués pegar á algú, après se detura y cau aplomat en un silló, lo rellotge toca dos quarts d'onze.) Ah, no, no, no m' ha estimat may! Ja may ha comprés lo que jo per ella sentia! (Ab lo cap entre mans de colzes sobre l'escriptori mirant fit á fit lo retrato que hi haurá posat.) No, tu no has vist lo que de bo hi havia al fons del meu cor.... tu t'has cregut que las mevas ausencias eran per separarme de tu... tonta! cega!... No veus que jo t'estimo massa... que jo sò 'l teu esclau... Ara mateix parlava de allunyarme de tú... Torna, júram que m' estimas y, si ho vols, me caso ab tú!... Vina.. vina aviat. (Se aixeca. ) Mes ahont será?... Potser será al teatre?... Ara hi caich, ella tenia ganas d'anar al Liceo (Ab seguritat.) Si ella es al Liceo!... Sens dupte li fará companyia aquell senyor gros que l'altre dia li feu un saludo d' una manera aixis tota carinyosa .... no m' agradan saludos d' home gros .... Sí, si es al Liceo... Si l'estich veyent (Ab rabia.) Dins d'un bon palco, ab aquell senyor gros que li fa la mitja rialla... que lletja qu' está la rialla en la boca d' un home gros! Que lleig qu' es!.. Si pero será rich y 'ls diners fan semblar guapo á tothom!... Si anés á sorpendrels.... (Mirant lo rellotge.) Encara tindrè temps... (Se posa 'l sombrero.) Ja hi so... (Cridant.) Porter, porter .... óbrim aquest palco!... Ah!... No rigui, no rigui... vostè que se li está segut al costat... ¿Sembla que s' espanta? (Fa com qui fa voltejar un bastó.) —¿Sembla que 'm mira de costat per sobra de sas rodonas galtas? Li fa por aquest bastó? (Adonantse de que no te res á la má.) Hont es 'l meu bastó?... Jo 'n tinch de tenir un... Necessito un bastó... Ahont dimoni l'he posat?... (Buscant ensopega ab una carta que
