Mes heusaquí que algun amich que 'ls vegé, m' incitá á publicarlos, y he seguit son con- cell. Si he fet bé ó mal, aviat ho sabré, peró anch que sa publicació no 'm dongui més que lloch á penadiments, renuncío desd' ara '1 dret de reptar al conceller, perque reconech qu' en ma determinació hi ha influhit per molt una debilesa humana: la de veure mon nom escrit ab lletras d' estampa en la portada d' un llibre català. Aixís, si per cas, en lo mateix pecat trobaré la penitencia. Repeteixo, donchs, en descárrech de ma conciencia, que no he pensat fer cap obra documental ni de carácter histórich, en lo rigor de la paraula. Los escassos datos que tinch apuntats (avuy deploro ab tota 1' ánima no haver portat un dietari de la campanya) y lo rebech de ma retentiva, pera tot lo que son fetxas y noms de localitats, d' individus y de cosas, no 'm permetría empendre un travall d' aquella mena, ja que ni tan sóls he pogut establir una exacta correlació en 1' enfilay de aquestos capítols. La índole especial de ma memoria sóls ha servadas ab fidelitat las im- presions de color y de sentiment, aquellas en
