I
Questionejauen antigament en diuerses estudis alscuns notables mestres e estudjans, qual manera de menjar es pus religiosa, et pus honesta, et pus portable, e menys curiosa en cristianisme, pensant comun ujure de la gent, e pensada la manera de lurs conujts, e pensades despeses comunes ab les extraordinaries que auegades se esdeuenen per uentura, e pensades totes les circunstancies, e vnes coses ab altres, e fo acordat per la pus sauja e sana part, diuerses uegades, en presencia mja: que nacio catalana ujuja pus loablement, vnes coses ab altres, que nacio altra cristiana del mon. E aprouar aquesta cosa foren aportades les seguents probacions:
La primera si es, car nacio catalana esquiua excessivament tota superflujtat en ujure comu, car en ujda comuna cascu es content menjar adinar cuyna ab carn, o ab peix, o ous, o qualque cosa altra simpla en ualor. Con donchs aço sia conujnente e les altes nacions facen mes o menys; appar donchs que la pacio catalana ne vs mjls que les altres.
La ija probacio es aquesta: car catalans en los conujts donen ast e olla sens pus, e aço es bastant e prou coujnent e sens exces, e les altres nacions fan molt mes. Donchs appar que los catalans ho facen mjls.
La iija: car la nacio catalana en son menjar comu, e en
