Pàgina:Relació sobre la Vall de Andorra (1838).djvu/24

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


hi van han de valerse de bogaders, de pasteras, ò de la banyera de llauna que lloga lo petit Canturri. Es de particular estimacìo la petita fon que raja en lo torren de Madriu mes amun del Barri no sols per la temperatura de son calor com aigua tebia, si que tambe per tan sulfurea, que lo Dr Anton Ximenes metje de Andorra la aprecia al millor sulfureto, y com atal causa los mes bons efectes als que las prenen, Es llastima de que no se haje efectuat may lo fer uns banys termals en dit poble de las Escaldas apesar de haverse proposat tantas vegadas especialmen en lo lloc de aquexa ultima fon tan propria per uns banys temperats.

 5. PRODUCCIONS DE AGRICULTURA.

 En totas las parroquias se cull blat segle del que menjan regularmen totom lo pa, en los anys regulars ne falta mol poc per lo consum. Las millors terras son destinadas a las praderìas, las cuals, y las montanyas los produexen pastura abundàn per lo mol bestiàr de llana, cabras, bacas y eguas que crian; de llegums ne cullen per son consum, de trumfas tambe ne tenen per la cria dels tossinos. Los arbres fruitès de montanya son poc cultivats. En los fondos com es en Andorra, y Sn. Julia los Noguers y proban be; Roures, Elsinas,