Pàgina:Relació sobre la Vall de Andorra (1838).djvu/25

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


y Castanyers no son despreciables. Lo terreno es saludable.

 6. INDUSTRIA.

 L'agricultura, y las crias del bestiar ja dit ocupan en general als habitans de Andorra. Tots los pagesos se treballan lo canems y la llana de sa cullita que despres ne fan fer draps per los texidors de las Escaldas, y S. Julia; y totom (segons la primera y tan util y laudable regla de bon pagès) vestex de las robas y usan de las telas fetas de sa cullita.
 En las Escaldas se troban deu, ô dotse nocs ô batans per enfortir lo drap ab l'aygua calenta y sulfurea. En S. Julia hi ha botigas de mercadarias francesas, pero mes servexen per los estrangers que per los naturals.
 En totas las parroquias hi ha hostals, y carnicerias, y aquellas tendas de las cosas mes necessarias per lo consum ordinari tan del menjar y veurer com del demes. En Ordino hi ha la gran farga de ferro de la cusa de Areny, en lo Serrat, la de Rossell, en Encamp la de Picart, en Madriu la de Andorra que se destruì l'any passat de 1837, en Areabell la de Molas, en Os la de Planas que totas juntas donan mol treball al Andorrans ja en fer carboneras, ja en lo transport del carbò, mena, y ferro.