Pàgina:Relació sobre la Vall de Andorra (1838).djvu/26

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



 7. COSTUMS.

 Llengua, los usos, y costums son los dels Catalans, especialmen com los del partit de la Seu de Urgell ab los que tenen comunicacio mes ecspedida. Los costums particulars son que en lo tems del carnaval los fadrins alguna vetllada van per las portas de las casas de las fadrinas cantàn una cansò ab la que demanan la minyona per casarla ab aquell fadri que ells judican que lo casamén seria proporcionat, las fadrinas los donan alguna cosa, y despres de lo que han arreplegat un dia fan una brenada, y ne diuen la festa dels casamens. Fan altre festa quen diuen lo Gener, que ve a ser la plega que los fadrins fan en altres parts lo dia del dijous gras o dijous llardé. Lo día de Pascua se jugan los ous, esto es las fadrinas procuran ser las primeras de bon mati de trobar al fadrí y saludarlo dienli Pascua es arribada, tu pagaràs los ous; pero realmen las fadrinas portan ous, y cocas, y los fadrins pagan le demès, y tots juns fan una altre brenada quen diuen dels ous; la cual ha donat motiu â mols parrocos a declamar contra lo perill dels ecsessos que hi pot haver.
 La festa de la Ossa es mes singular. Al mig de la plassa se posan dos com a dallayres, un altre vestit com una criada com si portas menjà als