Pàgina:Relació sobre la Vall de Andorra (1838).djvu/33

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


hostals, y altres emolumens ab los sobrans de la questia, que es lo pago dels Senyors, fan la renda dels comuns. Lo pago de la questia se fa un tan per cap de casa, per cada cap de bestiar, y per cada caballò; pero se uneix en massa, y ve a ser (encara no) una mitat del catastro ordinari de Catalunya. Los Cuarts o Comuns en son terme respectiu venen los trossos que judican; y lo comprador, sel queda pagan pensio annual del preu judicat. Poden los veins traurer boigas ab llicencia pagàn una friolera.

 12. PRIVILEGIS PRINCIPALS.

 Los Andorrans son considerats per los Goberns, Espanyol, y Frances com a veins de cada nacio; portàn passaport del Sindic poden viatjar com los naturals en cada regne; portàn certificat de la justicia de que los generos son de Andorra tenen la circulacio com los del paìs. Dels dos Regnes ecstrauen tot lo que han menester per son consum; encaraque del blat; y alguns altres generos tenen lo numero ficso de lo que poden traurer; contot no se fa atencio a no ser que se observia en algu que es per fer lo controbando. En lo interior no tenen cap entraba, ni cap dret; axis fan libremen lo tabaco. Son tambe libres de quintas, de