Pàgina:Relació sobre la Vall de Andorra (1838).djvu/39

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


senyoria de mes seguritat com era la vall de Andorra. Axis Armengol comte, y sa mare Belisxita la comtesa viuda feren donacio de tots los drets y pertinencias que ells tenian en las valls de Andorra (reservanse del pon de la Maisana en amun) al Bisbe Eribal-lo, y als sucsessor, ab aprobacio del Sumo Pontífice com consta del acte de donacio fet en l'any 1040, cual donacio ells matexos confirmaren, y renovaren l'any 1060.
 La contessa Anna en 1085 feu donacio del pon de la Massana en amun que Armengol, y Belixita se havia reservat, per cual donacio quedaren los Bisbes de Urgell los Princeps, y Senyors de totas las valls de Andorra,
 Los Comtes successors commensaren a mourer disputas als Bisbes sobre aquestas donacions, y pretenìan que solamen existìa la de la Comtessa Anna, per lo tan que ells eran senyors del pon de la Massana en avall. Bax de aquesta raò, lo Comte Armengol concedì de propia autoritat al Viscomte de Castelbo Arnaldo lo senyorìo, y facultat de reedificar lo castell de Sta Coloma, en l'any de 1170, de lo que resultaren disturbis y guerras entre ells, y lo Bisbe Bernat Castillo que se oposà fortamen, mes fou tan oprimit que en 1195 se vegè obligat a demanar soccorro al Comte de Foix que li donà, y feu cessar la guerra. Pero las