Pàgina:Relació sobre la Vall de Andorra (1838).djvu/40

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


questions y guerras no foren ben apagadas fins l'an 1230, en que lo Comte de Urgell regoneguè al Bisbe com a Senyor de totas las valls de Andorra y despres de alguns anys per major validitat lo Comte Armengol declarà com â nullas las pretencions dels seus antecessors, y novamen renuncià, y donà totas las valls de Andorra, y tots sos drets al Bisbe, y als successors ab lo que quedaren en total y tranquilla possessio de ellas, mes fou per poc tems, perque se alsà una nova pretencio.

 19. CONSENYORIO DEL COMTE DE FOIX.

 Lo dit Arnaldo Viscomte de Castelbo dexà sos estats, y bens a Ermessendis sa filla casada ab lo Comte de Foix. Los seus descendens foren Comtes de Foix, y Viscomtes de Castelbo. Roger Bernat 3 son net volgue sostenir la consecio feta a son vesavi Aarnaldo del castell de Sta Coloma per lo Comte de Urgell en 1190, y al mateix tems demanà al Bisbe lo Cosenyorio de totas las valls promes à son antecessor cuan vingue en lo aucsili del Bisbe Castillo. Lo Bisbe Pere de Urgio se resistì a estas pretencions, y lo Comte de Foix li moguè tal guerra que fou obligat a concedirli lo que li demanaba prometén, que