Els contactes amb Eduard Toda, per tant, prosseguiran per correu, però a partir d'aquest moment no ens n'ha arribat cap altra testimoniança. Coneixem alguns detalls, però, relatius a les negociacions establertes entre el Municipi i la Sots-Prefectura de l'Alguer, la qual havia estat informada des del primer moment sobre el donatiu bibliogràfic, motiu pel qual no havia deixat de demostrar interès envers la iniciativa, tot posant de relleu, però, que havia de ser «causa di vantaggio specialmente nei rapporti commerciali».[1] El sots-prefecte escriurà repetidament al Municipi alguerès sol·litant informacions que li havien d'arribar de manera oficial, en paper timbrat, fornint dades relatives a la consistència del fons bibliogràfic, als noms dels autors, al valor econòmic aproximatiu del donatiu, a més de còpies dels pergamins, de les cartes trameses, etc.[2] Ens ha pervingut, en efecte, el llistat en versió italiana de tots els títols de la Biblioteca Catalana,[3] però l'administració local degué negligir l'observació d'algun tràmit burocràtic, perquè de fet la creació de la secció reservada a la Biblioteca Municipal, per motius que ara com ara se'ns escapen, quedà bloquejada. Un any més tard, el sots-prefecte encara reclamava la documentació sol·licitada el juliol de l'any 1888:[4]
Sin dall'agosto 1888, io rassegnai all'Illmo. Signor Prefetto della Provincia gli atti relativi all'accettazione del dono di libri fatto da diversi autori ed editori catalani alla Biblioteca di questa città, allo scopo di ottenere il provvedimento sovrano a sensi della legge 5 giugno 1880.
Per poter dar corpo agli atti in parola occorre però, come le dissi già con mie note in data 20/7 88, n° 2626 e 15/9 88, che la Sr. Illma. mi faccia avere una domanda in carta da bollo da £. 1 ed un elenco di detti libri nel quale risulti il loro valore approssimativo per ciascun libro.
La prego quindi di voler sollecitare l'invio di detti documenti per poterli trasmettere alla Prefettura che li attende.
Per tal de desbloquejar la situació, hom decideix de comptar els llibres continguts al fons i quantificar-ne aproximaament el valor
Essendo i volumi donati in n° di 308, l'importanza del dono sarebbe di £. 616,00. Il Sindaco.[5]
El setembre de 1889 el síndic de l'Alguer encara s'adreça al Ministre d'Afers Interiors demanant permís per acceptar el donatiu bibliogràfic.[6]
Il Municipio d'Alghero (Provincia di Sassari) a termini delle disposizioni contenute nella legge 5 giugno 1850, n° 1057, prega l'E.V. perché si compiacia promuovere il Sovrano provvedimento per autorizzare il Municipio stesso ad accettare la donazione di una collezione di libri fatta da diversi autori catalani alla Biblioteca Comunale di Alghero, collezione che venne presentata a questo Municipio dal Sig. Edoardo Toda.
Alghero, 19 settembre 1889.
Al capdavall la situació es desbloqueja i hom autoritza la creació de la secció reservada a la Biblioteca Municipal de l'Alguer. Som al mes d'abril de 1890, just dos anys després de l'entusiasta acollida de la Biblioteca Catalana per part de la Junta i el Consell Municipals.
- ↑ AMunA, 869/2/24, carta de 24 d'abril de 1888.
- ↑ AMunA, 869/2/32, carta de 9 de maig de 1888; 869/2/35, carta de 19 de juliol de 1888
- ↑ AMunA, 869/2/19.
- ↑ AMunA, 869/6/15, carta de 12 de setembre de 1889.
- ↑ Nota escrita a mà damunt del document que acabem de transcriure.
- ↑ AMunA, 869/6/18, carta de 19 de setembre de 1889.
