Pocs anys més tard, però, motius de caràcter professional obligaren De Giorgio a allunyar-se físicament del moviment de represa cultural a l'Alguer: llicenciat en Jurisprudència per la Universitat de Sàsser (1892-93), el jove alguerès va traslladar-se a Roma (s'hi casà el 1898), d'on passà, el 1906, a Ravenna.
Així i tot, De Giorgio Vitelli es va anar fent conèixer, a poc a poc, no només entre els seus sinó també a l'estranger, seguint d'aquesta manera les passes dels membres de «La Palmavera», que havien renovat als països de parla catalana l'interès envers el fenomen alguerès. El 1908, efectivament, el seu nom apareix entre els dels poetes algueresos presents a la breu antologia que Jules Delpont, tal com hem dit més amunt, publicà a Perpinyà l'any 1908: Les catalans de l'Alguer. Cal tenir en compte la referència que clou la presentació de l'antòleg: «Il convient de mentionner, à côté de ces poètes, le professeur Joan Palomba, auteur d'una [sic] Gramatica».
L'edició de la gramàtica de Palomba, com hem vist, havia enterbolit les relacions ja tenses entre els intel·lectuals algueresos i va provocar una situació d'innecessària urgència enmig de la qual De Giorgio Vitelli va començar la redacció de la seva Grammatica algherese, que deixà incompleta. Pels objectius que hi insinua, hem de col·locar-la entre les obres dels gramàtics puristes (contra els conservadors i els eclèctics, segons la classificació d'Scanu),[1] de manera coherent amb allò que Eduard Toda havia pronosticat: «Jordi Vitelli es un dels nostres: si escriu, ho fará com nosaltres».
Malgrat tot, però, no hem d'oblidar que la Fonologia de De Giorgio Vitelli –primera part de la seva Grammatica algherese– mai no va transcendir. De fet, lluny de la seva ciutat, el nostre autor fou potser l'escriptor alguerès més mal conegut pels seus mateixos conciutadans. Tenia obertes, això sí, les portes d'algunes revistes de Pepinyà, amb les quals va continuar col·laborant fins a la seva mort: Montanyes regalades, dirigida per Delpont, publicava el març de 1916 una carta «D'un Catala d'Italia» firmada per De Giorgio Vitelli, «prefetto della Provincia di Ravenna», relativa a l'atac austríac contra aquesta ciutat.[2] Tres mesos abans de publicar la seva necrològica,[3] la mateixa revista havia dedicat una pàgina al sonet intitulat «Lo meu reconet», on De Giorgio Vitelli recordava, amb una nostàlgia encomanadissa, la seva ciutat:
Terra gentil, vora la mar nascuda,
dols recort de infantesa y de jovent,
à tu no passa dia, patria volguda,
que no vaja, amoros, mon pensament.[4]
- ↑ Pasqual SCANU, «Joan Pais i Melis: la vida i l'obra», dins J. PAIS, Gramàtica algueresa cit., 27-28.
- ↑ Montanyes regalades. Revista tradicionalista del Rosselló, II [sic, per I], núm. 5 (març de 1916), 84-85.
- ↑ Montanyes regalades, II, núm. 18 (juny de 1917), 104.
- ↑ Montanyes regalades, II, núm. 15 (març de 1917), 38.
