—Cavaller, los morts jaquiu-ne,
no patexen ningun dany.
Enganyaren tres donzelles,
tres donzelletes galants.
—Mentiu, mentiu per la gola,
mos nebots no-u feren may.
De la vostra sanch, mals jutges,
me-n he de rentar les mans.
¡Adeu, vila de Tortosa!
bé te-n veuràs de treballs!
Apartau, dones casades,
apartau vostres infants!
De la sanch de les donzelles
los carrers ne brollaràn,
de les testes dels teus homens
muralles se-n formaràn!
¡Ay tu, vila de Tortosa,
de mi te-n recordaràs!
Persones, cases e places
han d' anar a foch y a sanch!»
Mirau si-n causen les nines,
mirau si-n causen de mals,
mirau si-n causen les nines
de penes e de treballs!
LA GUERRA DELS SEGADORS
¡Barcelona—comtat gran—
quí t' ha vista rica y plena!
Puix que l' Rey, nostre senyor,
declarada ns té la guerra,
lo duch-comte d' Olivars
sempre li burxa la orella:
«Ar' és hora, senyor Rey,
ar' és hora que fem guerra.»
