Pàgina:Romancer popular català (1900).djvu/19

Contra-ls pobres catalans
ja-u veheu quína n' han feta!
Seguiren viles e llochs
fins aprop de Riu d' Arenes.
Cremaren un lloch sagrat,
Santa-Coloma beneyta.
Van matar lo sacerdot
mentre que la missa deya.
Cremen albes, corporals,
e casulles e patenes:
lo Santíssim Sagrament
rebatien-lo per terra.
Un cavaller van matar
a la porta d' una iglesia,
don Lluis de nom de fonts,
que-ls àngels ne fan gran festa.
Lo pà que no era blanch
deyen qu' era massa negre:
lo llançaven pels carrers
sols per assolar la terra.
D' aquell ví qu' era sotil
n' engegaven les axetes.
En presencia dels parents
deshonraven les donzelles.
Ne donen part al Vi-rey
del dany que aquells soldats feyen
«Llicencia jo-ls n' he donat,
molta més se-n poden pendre.»
En vista de tot açò,
s' és avalotat la terra:
comencen de llevar gent
y enarbolar les banderes.
Barcelona van entrar
(passat de quatre mil eren)
tots vestits de segadors,
com erem en temps de sega...