LA DAMA D' ARAGÓ
A Aragó n' hi hà una dama
boniqueta com un sol,
la amor mia,
boniqueta com un sol,
la mia amor.
Té la cabellera rossa,
li 'plega fins als talons:
sa mare la-y pentinava
ab una pinteta d' or:
sa padrina ja la-y unta
ab ayga de nou olors.
Sa germana li 'ntrenava
los cabeils de dos en dos,
cada cabell una perla,
cada perla un anell d' or,
cada anell d' or una cinta,
que li volta tot lo cors.
Son germá prou que la goyta
ab un ull tot amorós,
«Si no fosses ma germana,
nos casariem abdos.»
Ella li-n fa de resposta:
»De millors ne trobe jo.»
«Vols venir ab mi, María,
a fira a Sant-Salvador?
Passarèm per la boxeda,
collirèm dos rams de flors:
l' un serà per tu, María,
l' altre pel teu aymador.»
Un díe ja la portaren
a la fira d' Aragó.
Allà al entrant de la vila,
no-y faltaven compradors.
Pàgina:Romancer popular català (1900).djvu/36
Aquesta pàgina ha estat validada.
