Pàgina:Romancer popular català (1900).djvu/37

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Ne demanen trenta unces,
ne donaren trenta-dos.
Lo fadrí qui l' ha comprada
bé se-n té per venturós!
De tants d' anells que li-n compra,
li cauen del mocador.
Mentre que ls anells li queyen,
toquen a missa major.
«Germà, germà, anem a missa,
anem a missa major.»
Si la-n ha portada a missa
sobre d' un cavall grisó:
a la entrada de la iglesia,
los altars relluhen tots.
Per pendre l' ayga beneyta,
tenia un canonet d'or:
axí com va a pendre l' ayga,
les piques se tornen flors.
Les dames, con la van veure,
prompte li varen fer lloch:
en terra seyen les dames
y ella en cadireta d' or.
Capellà qui diu la missa
n' ha perduda la lliçó:
lo scolà qui la ajudava
no n' hi sap donar rahó.
«De qui és la dama aquella
qui llança tanta esplendor?
—N' és filla del Rey de França,
germana del d' Aragó.
Si per cas no-u voleu creure,
mirau-vos-li l' çabató:
veurèu les tres flors de lliri
e les armes d' Aragó.