Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/102

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


no vull anar-me'n, ans restar daleixo:
sigues, mort, benvinguda ; ho vol Julieta. —
Què tens, amor? parlem — encar no és dia.

Julieta

   Sí que ho és, sí que ho és — fuig prompte, vés-te'n;
sí que és l'alosa ta que eix cant aixeca,
estrident, dissonant, aspre a tot ser-ho.
Diu que l'alosa fa, lligades dolces;
avui no, car és ella qui ens separa:
diu que l'alosa i el gripau infecte,
es canvien els ulls; així s'haguessin
també mudat la veu de l'un a l'altre!
puix sa veu desanua nostres braços,
i et persegueix amb matinal cridòria.
Vés-te'n. la llum és cada cop més plena.

Romeu

   Cada cop és més negra nostra pena.

Entra la Dida


Dida

   Senyoreta.

Julieta

   Què hi ha, dida?

Dida

   Vostra mare s'acosta a vostra cambra:
ja és dia; no us torbeu, tingueu prudència.

(Ix)
Julieta

   Que ma vida se'n vagi, i entri el dia.

Romeu

   Adéu, adéu! un bes, i prenc l'escala.

(Descendeix)