Te'n vas, doncs? espòs meu, ànima meva!
vull tenir noves teves a cada hora,
car en un minut sol hi ha massa dies;
i, fent-me eix compte, que en seré de vella
d'ací que a mon Romeu el torni a tindre!
Adéu! no perdré pas avinentesa,
amor, perquè t'arribin noves meves.
Creus ben bé que altre cop hem de trobar-nos?
No en dubto; i serviran aquestes penes
per al dolç conversar de temps a vindre.
O Déu! jo tinc mals averanys a l'ànima!
Ara, que et miro a sota, em sembla veure't
com si fossis un mort dins de sa tomba:
o em fallen els ulls meus, o tu estàs pàl·lid.
També t'hi trobo a tu, amor meu, pots creure'm:
se'ns beu la sang la pena horrible Adéu.
O fortuna! Tothom et diu mudable;
si ho ets, què hi tens de fer amb qui té fama
de fidel? Però sigues-ho, fortuna;
sigues mudable; car llavors espero
que no me'l retindràs molt temps, tornant-me'l
ben aviat.
(De dins) Estàs llevada, filla?
