Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/104

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Julieta

   Qui és que em crida! No és estat la mare?
No encara al llit, o tan dejorn llevada?
Quin motiu no previst la deu fer vindre.

Entra la Senyora Capulet


Senyora Capulet

   Com estàs, filla?

Julieta

    No pas, bé, senyora.

Senyora Capulet

   Plorant sempre la mort de ton cosí?
Es que voldries treure'l de sa tomba
per a rentar-lo amb llàgrimes? Inútil:
no li podries retornar la vida;
prou, doncs: que un xic de pena mostra afecte;
però massa, és senyali d'esperit dèbil.

Julieta

   Deixeu, però, que plori tan gran pèrdua.

Senyora Capulet

   Eixa pèrdua, sí, podràs sentir-la;
mes no a l'amic que plores.

Julieta

    Res, puc fer-hi,
puix la pèrdua sento, que plorar-lo.

Senyora Capulet

   Bé, noia; cal plorar, més que sa mort,
que el vilà que va occir-lo visqui encara.