Vés al contingut

Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/104

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Julieta

 Qui és que em crida! No és estat la mare?

No encara al llit, o tan dejorn llevada?
Quin motiu no previst la deu fer vindre.

Entra la Senyora Capulet


Senyora Capulet

 Com estàs, filla?

Julieta

No pas, bé, senyora.

Senyora Capulet

 Plorant sempre la mort de ton cosí?

Es que voldries treure'l de sa tomba
per a rentar-lo amb llàgrimes? Inútil:
no li podries retornar la vida;
prou, doncs: que un xic de pena mostra afecte;
però massa, és senyali d'esperit dèbil.

Julieta

 Deixeu, però, que plori tan gran pèrdua.

Senyora Capulet

 Eixa pèrdua, sí, podràs sentir-la;

mes no a l'amic que plores.

Julieta

Res, puc fer-hi,

puix la pèrdua sento, que plorar-lo.

Senyora Capulet

 Bé, noia; cal plorar, més que sa mort,

que el vilà que va occir-lo visqui encara.