Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/105

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Julieta

   Quin vila voleu dir?

Senyora Capulet

    Per Romeu parlo.

Julieta

   (A part.) Entre ell i un vilà hi ha bona estona.)
Déu el perdoni, com de cor perdono;
i això que el cor ningú em ferí com ell.

Senyora Capulet

   És perquè aquell traïdor encara alena.

Julieta

   O, sí! I aquestes mans no el poden heure.
Així ningú degués més que jo sola
venjar la mort de mon cosí!

Senyora Capulet

    No temis;
ja ens venjarem: no ploris més. A Màntua,
on viu eix renegat, hi anirà un home
per a donar-li a beure tal beguda,
que a Tibald farà prompte companyia;
i esnero que llavors seràs contenta.

Julieta

   En efecte, jamai seré contenta
de Romeu, fins que el vegi... mort. Em sento
per la mort del cosí tan afligida!
Senyora, si podeu trobar un home
per portar el verí, jo he d'arranjar-lo,
per a forçâ a Romeu, així que el rebi,
a dormir prompte en pau. Com s'horroritza
mon pobre cor, d'oir que se'l nomena,
sons podê anar vers ell, per saciar-me
de l'amor que al cosí Tibald tenia,
damunt del cos d'aquell que va matar-lo.