Cerca els mitjans i jo cercaré l'home;
mes ara escolta noves ben alegres.
I bé que escau là joia en temps tan tristos!
Quines són eixes noves? vos ho prego.
Tanmateix, tens un pare molt bo, noia:
un pare que, per treure tes angúnies,
ha arranjat d'improvís un jorn alegre,
que tu no has esperat, ni jo hi comptava.
En bon moment! I eix jorn quin és, senyora?
Dijous vinent al de matí, ma filla,
un noble cavaller, galant i jove,
el comte Paris, de Sant Pere al temple
farà de tu, per sort, sa alegre esposa.
Pel temple de Sant Pere, i per Sant Pere,
de mi no en podrà fer sa alegre esposa.
M'admira tanta pressa, perquè em casi
ans que em faci la cort qui ha d'esposar-me.
Digueu-li al senyor pare, vos ho prego,
que no em vull casâ encar; i en fer-ho, juro
serà amb Romeu, a qui sabeu que odio,
abans que amb Paris. Verament són noves!
Ve el teu pare ; pots dir-li-ho tu mateixa,
i ja veuràs, oint-te, com s'ho prengui.
