Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/115

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Julieta

   Ço que us puc confessar, és que l'estimo.

Paris

   Bé, sí, que m'estiímeu a mi, no en dubto.

Julieta

   Si això he de dir, valdrà molt més si ho conto
a espatlles vostres que no en vostra cara.

Paris

   Com la vostra han marcit els plors, pobreta!

Julieta

   Els meus plors han guanyat flaca victòria,
car ja era prou penosa ans de ferir-me.

Paris

   Més que els plors li fan mal vostres paraules.

Julieta

   En dir les coses, certes no hi ha injúria,
i el que ha dit, jo m'ho he dit ben a la cara.

Paris

   Calumnieu la vostra faç, que és meva.

Julieta

   Pot ésser, car tampoc és meva pròpia. —
Esteu desocupat, ara, bom pare,
o hauré de tornâ a vindré a toc de vespres?

Fra Llorenç

   Ara estic lliure, consirosa filla. —
Deixeu-nos sols, senyor; vos ho demano.