Així, doncs, quan demà vagi a cridar-te
el teu promès, es trobarà que ets morta:
llavors, segons a vila s'acostuma,
ben vestida, en la caixa, i descoberta,
et duran a la pròpia vella cripta
on la nissaga Capulet reposa.
Jo, en l'entretant, abans que tu et despertis,
a Romeu li espriuré l'estratagema;
i ell vindrà; i ell i jo guardarem l'hora
de ton desvetllament, i en ser que arribi,
la nit mateixa et portarà Romeu
a Màntua. I així et trobaràs lliure
del present deshonor; si per caprici
d'inconstància o temences de femella
no se't tomba el valor en ser a l'obra.
No em digui's res de temer. Dóna'm, dóna'm!
Pren; vés-te'n: sigues forta i venturosa
en ta resolució: jo a tota pressa
un frare llec faré partir a Màntua
amb lletres per Romeu.
Amor, do'm força!
i així em donarà ajut la força teva.
Adéu, pare estimat.
Invita tots els hostes que ací es diuen.
(Donant un paper al servent, que ix)
Tu, bona peça: cuida't de llogar-me
una, vintena de cuiners ben destres.
