Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/117

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Ja que tu, ans que esposar el comte Paris,
tens voler per matar-te tu mateixa,
em penso que podràs també arriscar-te
a una mort falsa, per fugir deshonra,
i fent semblant de mort per a lliurar-te'n.
Et puc donar remeis, doncs, si és que goses.

Julieta

   Vulgues que em llenci, ans que casar-me amb Paris,
des del ràfec estant d'aquella torra;
o que camini per camins de lladres,
o entre serps verinoses; o encadena'm
entre les feres bramulants; o tanca'm
de nit en la tenebra d'un ossari,
replè d'ossos de mort que cliquetegin,
de tíbies, de pelades calavares;
o vulgues que m'allargui en una fossa
cobrint-me amb la mortalla d'un cadàver, —
coses que, sols d'oir-les, m'han fet sempre
tremolar tota, i que sens por ni dubte
ara faria, solament pen viure
com esposa fidel d'aquell que estimo.

Fra Llorenç

   M'està bé; escolta'm doncs; vés-te'n a casa,
i demana llicència, ben alegre,
per a casar-te amb el comte Paris:
procura aquesta nit quedar-te sola;
ni a la dida la tinguis en ta cambra;
pren aquesta ampolleta, i quan ja siguis
al llit, beu-te eix licor: tot de seguida,
sentiràs que et circula per les venes
una humor com glaçada i letargiosa,
i el pols se't retraurà, parant sa cursa;
ni calor ni alendar diran que ets viva;
les roses de ta boca i de tes galtes,
es marciran fins devenir com cendra;
cauran les tanques de tos ulls com cauen
al sol del viure quan la mort les tomba;
cada membre, privat de govern àgil,
semblarà com ja mort, glaçat i rígid:
i en eix semblant de vera mort, fingida,
restaràs per quaranta i dues hores,
despertant-te'n després, com d'un bell somni.