jo aquesta nit no dormiré; — deixeu-me;
vull fer jo de mestressa una vegada. —
Ep, ep! — són fora tots; bé, que diantre!
jo mateix cercaré el comte Paris
perquè demà al matí tot s'enllesteixi:
mon cor s'ha tret la pena més gruixuda,
d'ençà del mudament d'eixa tossuda.
Eix trajo, sí, està bé; mes ara et prego,
dideta, que eixa nit em deixis sola;
necessito pregar a Déu moltíssim
perquè el cel a mon estat somrigui,
car prou saps com és dur i ple de culpes.
Ocupades, veritat? Voleu ajuda?
No, senyora: hem triat ja el necessari
que exigeix per demà l'acte d'església:
I ara us deman volgueu deixar-me sola,
restant amb vós aquesta nit la dida;
car certa só que no estaran en vaga
ni un punt les vostres mans amb tant de feina.
Adéu, posa't al llit: dorm i reposa;
car prou ho necessites.
