Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/123

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


d'un cop m'aixafaré cl cervell frenètic? —
O Déu! què miro! De Tibald és l'ombra
cercant Romeu, que el cos va travessar-li
amb l'espasa. Tibald, Tibald, detura't!
Ja vinc, ja vinc, Romeu! Bec per seguir-te.

(Beu i es tomba sobre del llit)




ESCENA IV. — Sala a casa Capulet


La Senyora Capulet i la Dida



Senyora Capulet

   Pren, dida, aquestes claus i porta espècies.

Dida

   El reboster vol més codonys i dàtils.

Entra Capulet


Capulet

   Anem, moveu's, moveu's! que ja he sentit
dos cops cantar el gall, i fins em penso
que ja han tocat a l'alba; són tres hores: —
cuida bé dels pastells, ma bona Angèlica;
no hi planyis res.

Dida

   Manifasser! deixeu-nos;
aneu's a ficâ al llit: aquesta, vetlla,
en bona fe demà us cruixirà els ossos.

Capulet

   Que és cas! ni gens: molts cops, ans d'ara,
i amb molt menys de motiu, m'he passat tota
la nit vetllant, sens ressentir-me'n mica.