Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/142

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


per fer de tu on la fosca sa joguina?
Doncs jo prop teu vull ésser per lliurar-te'n;
sens anar-me'n mai més a veure'm fora
d'aqueix palau de la gran nit profunda:
aquí, aquí, jo vull restar per sempre
amb els cucs que són ara tes cambreres!
mon repòs eternal aquí el vull tindre,
lliurant del jou dels perniciosos astres
aquesta carn, d'anar pel món retuda. —
Ulls meus, mireu per la darrera volta!
Doneu, braços, la última abraçada!
I llavis, — o vosaltres que sou portes
de l'alè! segelleu amb bes legítim
un llarg pacte amb la mort cobdiciosa! —
Vina, amarg conductor, empestós guia!
Pilot desesperat, llença ben ràpid
contra les roques ta cruixida barca,
lassa de navegar! — Bec per Julieta! —   (Beu}
Honrat apotecari! Tes metzines
són segures. — Així, moro besant-te.   (Mor)


Entra, per l'altra banda de cementiri, Fra Llorenç,
amb llanterna, parpal i picot.


Fra Llorenç

   Ai, valga'm Sant Francesc! Com m'entrebanco
de peus aquesta nit amb les fossanes! —
Qui sou? qui hi ha?  (Encontrant-se amb Baltasar)

Baltasar

    Un amic que us aprecia.

Fra Llorenç

   El cel us beneeixi, amic; digueu-me:
què és aquell llum, què fa allà baix, debades,
llum als cranis sens ulls i als cucs? Diria
que és en l'espai dels Capulet on crema.

Baltasar

   Segur, bon pare; allí hi ha el meu amo:
un que vós estimeu.