O tu, malensenyat! És de bon ésser,
d'anar-te'n a la tomba ans que ton pare?
Tanqueu la boca de moment als reptes,
fins que s'aclarin les accions ambigües,
i en coneguem sa font, son cap, sa cursa
certa; i en vostre dol seré llavores
el general, fins a la mort guiant-vos:
entretant, conteniu-vos, i que sigui
l'infortuni l'esclau de la paciència.
Porteu-me els detinguts per sospitosos.
Jo en só el més gran, encara que el menys apte,
però el més sospitós; car lloc i hora
són contra mi en aquest cas horrible:
i aquí só per defendre'm i acusar-me
essent jo qui es condemna i qui es disculpa.
Digues, doncs, aviat, tot el que en sàpigues.
Seré breu; car em manca l'alenada
com una llarga relació voldria.
Romeu, el mort aquí, fou de Julieta
l'espòs; i ella, la que ací jeu morta,
l'esposa de Romeu; jo vaig casar-los.
El jorn mateix de sa secreta boda,
morí Tibald; i per sa mort nefasta,
va ésser desterrat el novell nuvi,
per qui plorà, no per Tibald, Julieta.
Vós, per lliurar-la del pllanyívol setge,
la prometéreu, i a desgrat, per força,
volíeu que acceptés el comte Paris;
i ella llavors em, va venir a veure,
demanant-me afollada algun arbitri
que la lliurés del segon llaç sacríleg,
o altrament en ma cel·la es mataria.
Jo aleshores, per art de mon estudi,
