vaig donar-li una droga soporífera,
que obrà com jo esperava, presentant-la
amb tota l'apariència d'una morta:
entretant a Romeu li vaig escriure
que avui vingués — aquesta nit funesta, —
per treure a ella de sa falsa tomba,
car la força acabava del narcòtic.
Mes aquell que ma lletra hagué de dur-li,
fra Joan, per dissort no pogué fer-ho,
i anit, ja tard, em retornà ma lletra.
Aleshores, tot sol, car ja era l'hora
de son desvetllament, vinguí per treure-la
de la tomba pairal, amb el propòsit
de servar-la en ma cel·la recollida
fins i tant que a Romeu la pogués retre.
Mes en venir, — poc ans de desvetllar-se, —
trobí amb pena ja estès el noble Paris
i mort el bon Romeu. Ella es desperta;
l'exhorto a eixir sens perdre temps, i a rebre
amb paciència eixa prova de l'Altíssim ;
mes llavors la remor dels que s'acosten
em fa fugir abandonant la tomba,
i ella, en ple desesper no vol seguir-me,
ans, pel que sembla, a si mateixa es mata.
Això és tot el que sé: del matrimoni,
la dida n'ha estat bona confidenta;
i si d'eix gran trastorn jo tinc la culpa,
sacrifiqueu ma ancianitat — algunes
hores només ans que son terme arribi, —
al dictat de les lleis més rigoroses.
Sempre us havem tingut per un sant home.
I el criat de Romeu? Què és que pots dir-nos?
Jo vaig dur-li al meu amo la notícia
de la mort de Julieta; i aleshores;
ell per la posta se'n vingué de Màntua
al lloc aquest mateix, a aquesta tomba.
Em donà per son pare aquesta lletra,
i em menaçà de mort, prop de la cripta,
si no el deixava sol i me n'anava.
