Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/150

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Príncep

   Dóna'm la carta, que la vull conèixer. —
I on és el patge que cridà la ronda?
Digues, noi, cosa feia aquí el teu amo?

Patge

   Cobrir de flors la tomba de sa dama;
em manà m'allunyés, i així vaig fer-ho;
després un vingué amb llum a obrir la cripta,
i l'amo tot seguit el va escometre,
i jo vaig córrer a cridar la ronda.

Príncep

   La lletra prova ço que ha dit el frare,
el curs de sos amors, i la mort d'ella;
i ací escriu que comprà certa metzina
a un pobre apotecari, i que arribava
per morir en la cripta amb sa Julieta.
On són aquestos enemics? què hi diuen?
Capulet, — Montagut, — mireu quin càstig
tan afros han portat els vostres odis,
que el cel, per a matar-vos l'alegria,
s'ha servit de l'amor! — També jo en peno!

Capulet

   O germà Montagut, dóna'm la mà!
eixa és l'herència de ma pobra filla;
res més demano.

Montagut

    Penso més domar-te:
car jo faré aixecar l'estàtua seva
d'or pur, i mentre sigui coneguda
Verona per son nom, no n'hi haurà un altra
tan estimada, com la que recordi
al món, la ferma, la fidel Julieta.

Capulet

   Romeu, igualment ric, jaurà a sa vora;
sacrifici mesquí per nostres culpes!